Què és tan fràgil
que fins i tot una rosa
podria rompre?
Tan fràgil que només pronunciar
el seu nom s´esquerda?
Tan trist que un sospir
no podria imaginar?
El meu amor,
el teu silenci.
El silenci d´un bes,
el batec del teu cor.
L´amor que envio
i que no rep resposta.
Ara és quan esborro els records
tot pujant l´arbre de la vida...
perdent-me entre les branques
d´un amor sense sentit.
La solitud, el desengany,
el desamor...en son la copa.
I la tristesa m´envolta
amb les llàgrimes de nit.
Cada tija un vell record,
cada fulla l´esperança.
Cada pètal, el dolor.
Cada flor un sentiment.
Naveguen els sentiments
pels grans mars del record
on gronxant-se amb intensitat
creen en les onades un odi
incoherent,míser i salvatge.
I em cauen amargament
les llàgrimes.
Oh!! Que bonito! Que profundo! cuanta tristeza!!
ResponderEliminarMe he erizado entera!!!
La Shemba
Gracias Shemba....muaks
ResponderEliminarufff...sabia que eras profunda y sensible, pero me he sorprendido de hasta que punto lo llegas a ser. es profundo, hermosisimo y cómo ha dicho el otro comentario triste. pero la tristeza lo queramos o no, forma una parte especial en nuestras vidas....
ResponderEliminarMolt bò Anna, molt bò...excelente descripción de sentimientos, felicidades.
ResponderEliminarUi! no t'havia dit res. Ja vaig llegir-ho; el vaig trobar molt melancòlic amb sentiments enfrontats. Éstà molt bé encara que confeso que jo no soc gaire de poemes.
ResponderEliminarLa Ripley