Les flors a la finestra són xopes de rosada.
La nit ha estat serena com plàcid esperit.
Ajeguts i desperts comptavem les estrelles,
cavalcant indòmits dins la misteriosa nit.
Una angúnia cremava els ardosos polsos
d´hores desitjades dins el rellotge erm.
La veu d una campana no lluny de casa nostra
donava la mesura d´aquella nit d´hivern.
Tancava la resposta la pregunta de foc.
De foc són els desitgs,de glaç són les esperes.
Ens resta la recança si no vivim l´ofrena
quan el cansament apaga el foc del nostre cos.
Les estrelles s´esborren
quan els nostres ulls s´acluquen
i quan de nou ja s´obren
ens treu del llit el sol.
Que haig de dir...tens un dò...felicitats!
ResponderEliminar