Es senten les veus dels que foren
dins la màgia del riu.
El riu parla per la seva boca,
a cada gota una síl.laba...
a cada raig una paraula.
I fregant les pedres molles
cada cop que diu un mot
no calla mai.
Els lliris d´aigua dolça
embelleixen el sentit
de cada una de les frases.
I és quan la sento a ella
que el bosc calla per respecte
per sentir la seva veu.
El riu baixa acompanyat
pels pètals d´una rosa
que com ella no morirà mai.
E.V.S. 16 d´Abril de 1995
Siempre nos quedaran los recuerdos, esos que relacionamos con un ser querido...siempre...y que siempre tienen que ser los mejores...
ResponderEliminar