INQUIETA

Deixa que m´endinsi en el misteri
cercant l´insondable i primigeni
bressol del pensament del meu jo.

Seduïda,amb els ulls clucs
cerco el desitg de veure-hi clar
i em tanco en banda,
sola,silenciosa i esquiva
dins un indret paradoxal.

Sento el batec del cor
que em crida coratjós
dins del silenci amatent.
Veig l´horitzó lluminós
travessant opacitats i ombres.

No sé per què,sobtadament,
com regolf del corrent de les neurones,
el plorar,el patir són vessament
de l´esclat d´un secret
d´arrels llunyanes.

Inquieta obro els ulls
mentre les llàgrimes s´aturen,
i amb el neguit de fer balanç
m´incorporo i passo llista
de la collita recollida d´aquests anys.

Donar voltes als problemes,
sabedora que et temps no té retorn,
plorar i lamentar-me no té mèrit.
És més just que faci de l´ara
un temps alegre,un temps millor.