Nit de silenci.
Tot dorm profundament
menys el so d´un piano de cua
que acompanya les estrelles
en el seu ball encès.
Les notes acaricien
els desitjos dels somnis.
La música penetra
sigilosa
per tota la ciutat.
La lluna somriu.
Mentrestant....
el piano canta
melodies que el temps
mai no oblidarà.
Que nostalgica...¿tu también lo eres?...
ResponderEliminarUinsss, me ha gustado, Anna. Huele a nostalgia.
ResponderEliminarUn besote.