Comentarios al blog


Por parte de la intelligentsia (1) del blog, se comunica que los comentarios off-topic (fuera de tema), las faltas de respeto y los versos ripiosos serán eliminados por no atenerse a las normas de respeto de la comunidad.

La presidenta del rellano.

(1)intelligentsia o, en caracteres castellanos, inteliguentsia (del Latín intelligentia) es una clase social compuesta por personas involucradas en complejas actividades mentales y creativas orientadas al desarrollo y la diseminación de la cultura, incluyendo intelectuales y grupos sociales cercanos a ellos. El término ha sido tomado del ruso интеллигенция (transliterado como intellig(u)éntsiya), o bien del polaco. Los dos, a su vez, derivaron de la palabra francesa intelligence. Al comienzo, el término se aplicó en el contexto de Polonia, Rusia y más tarde, la Unión Soviética, y tuvo un significado más estrecho basado en la autodefinición de una cierta categoría de intelectuales.

jueves, 12 de febrero de 2009

PENSAMENTS


Què és la finalitat d´una cosa,
d´un fenomen,d´un fet?
Quina és la nostra finalitat?
Som capaços de preveure,
d´actuar amb intenció,
d´obtenir el fi buscat,
de viure en un espai concret
dins la historia que ens pertoca.
Som qui som,
ho sabem, ho diem
amb veu clara i forta.
Ho cridem als quatre vents
que s´enduen les paraules.
Dirigits des del nostre cor
per la llum dels sentiments,
per la veritat,per la saviesa,
els mots taeixen els conceptes
i ens limitem a endevinar.
Ens inspirem en l´amor
moltes vegades vençut.
Un amor sense exigència
que ens arriba a afeblir.
Una exigència sense amor,
que en osasions ens fereix.
I al llarg del temps
ens adonem d´un fet;
l´amor exigent ens millora.
Veiem amb els ulls clars
que amb la paraula escrita,
sense fer gens de soroll,
plasmem millor els pensaments.
Que surgeixen de dins nostre
com les flors de primavera
un conjunt de sentiments.
Paraules,gestos,mirades,fets,
amor,passió,amistat,
somriures i retrets...
tot plasmat en un poema
poc a poc...en cada vers

1 comentario:

  1. Confirmat, ets una crack!!!!
    Certament, hem de fer el viure dins un espai concret dins la història que ens pertoca, encara que a vegades, anem despistats...
    I si, a vegades es més facil escriure el que sentim, que dir-ho de paraula...
    Felicitats.

    ResponderEliminar