Passejant per la platja
la galant gavina
volta riveres,
li agrada volar.
Veig com s´acosta
la gran au marina
a l´ona del mar.
Jo vaig descalça
amb roba esquinçada
tot escoltant l´aire
de la marinada.
Així tota sola
trepitjo la platja
rebent amb coratge
les ones del mar.
M´assec vora l´aigua
miro l´horitzó...
Tanco els ulls i recordo
una vella cançó.
El vent mou les fulles
de l´alta olivera
que els lliris de platja
acaronen cada estiu.
M´estiro a l´ombra
i sento un soroll:
és la gavina lleugera...
l´ocell fugitiu.
En el seu pic porta
un trosset de roba
que damunt la sorra
deixa reposar.
La gavina em parla
amb dolça veueta,
i em diu : "minyoneta,
el seu cos a la cala
trobaràs demà
on en la platja arenosa,
redós solitari
algú l´enterrà.
No sé qui és ell
sé que t´estimava
doncs abans de partir
una nota escrigué."
-Deixa´m gavina,
el vull veure ara.
Ara per sempre em vull adormir...
així quan desperti
l´amor dalt del cel
vestida de seda
i amb tintes de pluja
tornaré a la vida
amb aquest noiet.
on vora la platja
amiga gavina,
li posaré l´ànima,
i sobre la sorra fina
li besaré els llavis
i junts marxarem.
Molt bonic
ResponderEliminarpep
Molt maco noia.
ResponderEliminar